domingo, 30 de noviembre de 2008

Ja som a casa!!

Bones a tothom... això ja s'ha acabat... pareix mentida però ja està...
Ahir varem partir de part de prest des de can Kike, a Sotogrande, per que teniem 730 km per endevant fins arribar a València i donaven mal temps... bo doncs, varem anar fins a Màlaga amb niguls trencats i sense ploure, pintava be, pero ja quan arribavem a Màlaga varem veure que podria ser que no ens anigués tan be...

Ses muntanyes de davora la mar estaven nevades... mal presagi....

Tot es camí fins a Granada va estar plovent... i es nostro traje d'aigua literalment feia aigües... ja vaig començar a notar s'aigua pes calçons que me baixava per ses cuixes cap a dins ses sabates, i per acabar-ho d'adobar cada vegada feia més fred pujant a Granada....

Tal com arribavem a Granada se cosa se posava més malament, i ja varem començar a veure neu davora sa carretera, jo un poc preocupat, pero ja ho vorem....
Amb això veim que hi ha un panell luminòs que diu: "puerto de la mora solo para automóviles con cadenas" amb indicacions de tancat, i uns conos enmig des camí que obligaven a desviar el trànsit amb dircció cap a Jaen i Madrid... veim sa guardia civil al final dels conos, i mon anam cap a ells tot decidits i els dic a veure si se pot passar.... ells me miren, i me diuen, : "hombre, ahora acaban de pasar el quitanieves, ves con mucho cuidado..." i doncs noltros que passem i cap amunt....puja que te puja el ditxòs portet de "la mora".... al punt començam a entrar en una zona on està nevant i fa molt de vent, jo estic un poc preocupat, perque no hi puc veure be, se m'entelen ses ulleres i sa pantalla... sa situació està un poc fotuda per sa mala visibilitat, es vent i sa neu que se m'aferra per tot..., encara no hem arribat a dalt des port, veim sa màquina de treure neu que baixa per s'altra carril... arribam al port i de baixada sa cosa comença a millorar un poquet, poca cosa, perque realment baixam molt poc.... (entram en una zona d'altiplà)....


Sa situació no és com per aturar-se a treure fotos, però en un moment que es terreny estava un poc millor mos aturam a treure'n qualcuna....

Vos puc assegurar que no les tenia totes, no podia aturar-me enlloc, no ja per sa neu que hi havia per tot, sino per que estava nevant no se veia res!!...

Llavors, quan pareixia que sa cosa ja estava millor, més neu, una segona nevada ja a sa zona abans d'arribar a Múrcia.... i aquesta vegada, si be no hi havia tanta neu per sa carretera, sa nevada que queia era molt més intensa.... haviem d'anar a tres per hora i amb molta preaució.... finalment, ja quan arribàvem a Múrcia, per fi, va sortir es sol...i tot i que feia fred, ja haviem passat lo pitjor... uff ... quina darrera etapa.... finalment varem arribar a València amb temps per agafar es barco i arribar avui dematí a casa....
Un total de 730 kilometrets.... bastant fresquets!!...


Molt be doncs, això ha estat tot, molt content de que m'hagueu acompanyat durant aquests dies que han sigut molt importants per mi, esper que vos hagin agradat ses fotos i es comentaris...
Només dir-vos que s'experiència l'aconsell a tothom, i que a sa pròxima intentarem completar tot es viatge fins allà on voliem arribar, tot i que de vegades lo més important des viatge no és lo lluny que arribem, sinó anar gaudint des viatge en si...
Marroc és un pais curiós i interessant, apar de que el tenim molt aprop, crec que val la pena coneixer-lo...
Més avall.... per desgràcia encara no vos ho puc contar, però esper que aviat si que ho podré contar, posar fotos i explicar com és tot allò... serà a sa pròxima "in shal·là!!" que diuen ells (vol dir una cosa així com: "ojalà!!" o "si deu vol!!").

Gràcies i Adeu!!

viernes, 28 de noviembre de 2008

Dese dia per africa

Bones a tots, docs ahir ja va ser el darrer dia per africa... mos varem aixecar prest, i varem veure que per lq zona que voliem travessar (mig atles) estava completament ennigulat i amb es fred que feia ja varem veure que segurament estva nevant... millor anar per sa costa ido.... tampoc era questio de passar pena...

Aquest jove, molt simpatic se dedica a vendre datils, i esw d'un poble que ja coneixiem, a la zona d'arena a uns 400 kilometres d'aqui (Kasba Tadla) i d'aqui a tres mesos anira a veure sa seva familia... va dirme que si venia una altra vegada per favor li dugues sa foto, li va agradar veure's a sa camera...
Aqui vaig sopar, i me va fer gracia sa gelera on guardava sa carn... devioa estar a qualque farmacia espanyola, je, je.... vaig fer una primera foto nomes de sa gelera, i es jove des bar me va dir: "eh! que jo tambe he de sortir" i aqui el tenim...

Abans de partir vaig fer sa foto de s'hotelet aquest on haviem mirat primer... sense comentaris...



Varem travessar una zona bastant planera del centre de Marroc amb direccio a Rabat, ja a sa costa atlantica...


Aquests paissatges abans d'arribar a Rabat...



Arribant a Rabat varem sortir a veure per on mos duia es caminet... se veuen ses alzines sureres...
Aqui ja veiem Ceuta a prop....
Aqui ja som dins Ceuta, un cop travessada sa frontera...


Es viatget va anar molt be... fins a sa zona de Larache, on ja se veia negror.... i varem haver de fer els darrers 100 km. aproximadament amb bastanta pluja.... fins arribar a Ceuta... per agafar es ferry.... alla llavors, com que feia mal temps havien suspes ses linees de barco... tot i que finalment va sortir a les 20:30... amb un poquet de moviment, pero be; llavors 20 kilometrets fins a can Kike on m'esperava per sopar...


Com que varem arribar molt tard, ahir no varem posar res a n'es blog... i avui, amb es bon amic Kike mos n'hem anat fins a Tarifa i des d'aqui podem veure Africa a n'es fons... d'una banda tan aprop i d'altra banda tan enfora....
Ara uns diets de descans aqui a Sotogrande per acabar d'arribar a Mallorca....
Ala doncs, que aixo ja s'acaba!!

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Nove dia per africa

Bones a tots, be doncs, seguint amb sa retirada avui hem continuat cap al nord, i un poc cap a s'interior, per tal de poder visitar un poc es mig atles, que es una zona muntanyosa i amb molts d'abres en castella se diuen cedros, en mallorqui no ho se... Ja la coneixiem de passada, pero ja que tant podiem passar per sa costa com per s'interior... tant per tant hem decidit passar per s'interior, amb un poc de mala pata, ja que hem tengut pluja tot es dia... i molt de fred!!!



Mos hem enredat un poc abans de sortir, un suc de taronja per agafar forces... t'ho fan al moment i costa 5 Dirhams (poc menos de 50 centims d'euro)... me crida molt s'atencio que a mallorca mos cobrin per un suc de taronja ses animalades que mos cobren, i sigui mes barata una fanta de taronja o un suc envasat que un suc natural.... pensau tot el proces productiu d'una planta embotelladora de taronjades i el proces productiu d'aquesta gent... a una simple paradeta, sense electricitat tan sols, premen ses taronges amb aquest aparatet i ja esta.... sa veritat es que fa s'impressio que a Europa o mos hem tornat beneits o locos, o ne se que, pero en fi...








Avui doncs, he fet poques fotos, ja que plovent poques ganes tenia d'aturar-me, pero aiximateix qualcuna n'he fet...


Hem partit de Essaouira i hem anat fins a Marraqueix, uns 240 kilometres... llavors hem anat tirant amb direccio Fez, fregant les muntanyes de l'atles per sa seva cara nord... i enganxant pluja quasi tot es cami!!..., i lo pitjor ja no es que plogui, sino sa quantitat de terra que hi ha a sa carrretera,(provinent de sa quantitat de vehicles que entren i surten directament dels camins de terra i finques...), i que es cotxes i sobretot es camions aixequen... no hi veia gensni mica... i amb tot aixo, es cotxes venguent cap a tu adelanten sense manies, m'he hagut de posar a sa cuneta 3 o 4 vegades per evitar un xoc frontal.... i a mes amb es fang que hi ha per tot, i s'asfalt de s'epoca de sa guerra, que patina que dona gust, sa veritat es que hi havia que anar amb sos ulls ben oberts!!.. per acabar-ho d'adobar he tengut 2 sustos amb dos cans que volien travessar davant meu sense cap mania... d'aquesta manera hem arribat fins a un poble anomenat Kasba Tadla... mes per no poder arribar amb claror a Azrou, que era sa idea, que una alrtre cosa... al poble hi ha 2 hotels... el primer no tenia dutxa, i sa veritat es que tomant s'edifici farien un be a s'humanitat... mare meva quin localet... crec que ni ses rates hi voldrien estar, i vos assegur que tampoc es que sigui cap tiquis miquis, pero es que anomenar hotel a n'allo... a veure si dema pens a fer una foto de sa facana abans de partir.


S'altre hotel des poble, tampoc es que sigui pêr tirar coets, 5ve a ser com una antiga fonda, amb cambres a damunt d'una bar... almenys te una dutxa... comu per a ses 9 o 10 habitacions que deu haver-hi, i es clar nomes aigua freda... dema demati veurem si l'arribam a utilitzar o no... avui no he tengut coratge, aixo que en tenia ganes despres des fred... ah! tambe hi ha 2 turques comunitaries....


Aixo es sa facana des meu hotel... com veis molt pomposa no es....



L'home tal i com he entrat me diu: "ici terrasse", senyalant cap a una porta... aquestes son ses vistes de sa terrassa, es a dir, a davant sa facana de s'hotel...sense comentaris...

Aixo si, ells molt amables i agradables, ses coses aixi com son, i lo primer que m'ha fet fer es estorjar sa moto dins es pati de darrere per que no hi hagi problemes... i es que per poc menos de 5 euros sa nit que vols... s'altre, que era pitjor i men demanava 7!!...






Autoescola des poble... curios cartell...

No tot havia de ser dolent en aquest poble, i com que aquest internet va rapid, cosa rara, aprofitare per penjar fotos des dia que no vaig poder....


Mines de sal...







Paissatges entre Essaouira i Agadir... una zona bastant guapa...











Tambe varem tenir teps de veure una tafona d'oli... tot tan simple... i tan eficac!!

Moldre s'oliva, col.locar sa pasta an ets esportins, premsar manualment...i recullir es brou... i ja esta, aixi de simple... alla mateix podies comprar oli... duies una botella, o garrafa o lo que volguessis i te l'omplien alla talment...




Aixo es una foto des gremi d'escatadors de peix de Essaouira... pobre gent, tot es dia escatant peix alla damunt... aixo si que son condicions de treball precaries!!...


Ala doncs, men vaig a sopar i a fer una volta, que ja es hora...

Salut!!

martes, 25 de noviembre de 2008

Vuite dia per africa






















































Salam alekum!!... be doncs, avui hem completat es vuite dia per Marroc, i ha estat be, hem comencat anant a un mercat bereber a comprar un cabrit per fer un Tajin... sa veritat es que es mercat era molt interessant, no se com explicar-ho pero hi havia de tot, excepte turistes (apart de noltros, que erem 3)... tot pen terra, ases per tot, cabres amb els seus amos que esperaven comprador... tot amb es seu ordre pero que per noltros seria un desordre total...







Ses fotos no era convenient fer-les descaradament, per lo que les he anat tirant a lo bruto, sense mirar prim i dissimuladament, tampoc era plan que se molestassin amb jo...per aixo es que pot ser han sortit un poc mogudes...


Gent cap amunt i cap avall...






Ses "parades son bastant simpeles, com podeu veure...





Aixo es es "matadero" des mercat... sense comentaris tambe, aixo si, poalades d'aigua a diestro i siniestro, i ets al.lots ben atents a ses explicacions des matarife, que els ensenyava s'ofici...







Carros, someres, camions, tot serveix...















Gent per tot...






Aqui tenim uns ferrers berebers... je, je...



Ses parades-ferreries son tan simples....





Despres una volta per la "chantiere navale de Essaouira, on fan aquests monstruos... sa veritat es que es guapo de veure....





Sa veritat es que pesquen molta cosa... i te bona pinta...


Be doncs, dema sera un altre dia, i veurem que fem...


Ala, bona nit a tothom....

lunes, 24 de noviembre de 2008

Sete dia per africa

Bon vespre a tothom, avui coenca poc a poc sa retirada... hem comencatr a pujar, i hem anat a parar a Essaouira, on ja sabiem que hi teniem bona companyia...








De totes formes, a sidi Ifni tambe varem fer bons amics, aqui tenim a n'en bojdur o una cosa aixi, el seu pare va combatre a sa guerra, i va estar encantat de mostrarme unes vinyetes dels militars a Sidi Ifni... ell diu que te els papers espanyols, "igual que tu" me deia, molt agradable... i es que al contrari que a la resta de marroc, (que nomes saben frances) per aqui abunden els que nomes saben castella com a llengua estrangera... i els agrada molt xerrar en castella amb els turistes... sempre diuen que els francesos no els agraden...




Tambe hi va haver moments per fer un poc de festa a la marroquina... alla defora, varem anar a comprar un poc de vi de meknes (un vi peleon pero peleon de veres), aixo si, ni que fessim un crim... tocar una porteta que estava a l'aire en un carrero, u home obri, i nomes li veim es peus, perque esta a l'aire... tot a les fosques, i embolica sa botella amb paper de diari i una bossa negra tipica de per aqui, pitjor que ses de sa basura nostres.... en fi que sa discrccio es exteema... llavors alla defora, nomes al.lots i amb un vent asqueros de s'ocea i un renoue de la mar... ells riu que riu, i un d'ells dient "viva la vida loca!!" i amb una botella de ginebra marca "barrios" sorprenentment semblant el logo a sa larios... jo pensava "mare meva" i ells tan felicos... inclus me deien que hi havia un angles per alla aquests dies que tenia una furgo o un cotxe que anava a vendre a Mauritania i que venia vi a molt bon preu, (2 euros), jo li deman "amb botella de vidre o de cartro?" i ell diu "amb catro, amb cartro, pero es molt bo"... a ells qualsevol cosa que tengui alcohol els va be....









Res docs, deixam els nostres amics de Sidi Ifni i retornam cap a Esaouira, on pel cami fem qualcuna que altra incursio per pistes adjacents...








Passant per Tiznit, un lloc que te bona pinta...





Una aturdeta per estirar ses cames.....












Una altre aturadeta per pegar una mossegada... hi havia ambientillo per Tamra...










Pel cami tobam aquest grand taxi que havia fet pana... aixi que no passa res, se desmonta es motor sencer i se repara.... alla mateix...!!! estaven morts de gana i m'han demanat menjar; jo els he donat ses galletes d'inca que me quedaven, i tan contents...




Ses distancies escarrufen....



Al final del cami, mentre estava aturat consultant es mapa, s'ha aturat en Rob, un Holandes que anava en moto tot sol pel Marroc, i hem anat junts fins a Essaouira, i qudarem a romandre al mateix lloc... pareix bon xicot...